Angela Davis, honoris causa de la Universitat Pompeu Fabra, visitarà la universitat catalana el pròxim 27 de maig. En el marc de la visita de Davis a Barcelona a la Fira La Literal, la UPF organitza un acte de reconeixement amb una conversa entre l’activista i la periodista i professora de la UPF Mònica Terribas.

Serà a les 11.30 h a l’auditori del campus de la Ciutadella (totes les localitats ja estan exhaurides, però es pot seguir en línia). Amb el títol “Drets civils i justícia social, una conversa amb Angela Davis”, l’acte abordarà qüestions com la relació entre la universitat, el coneixement i la tecnologia; el sistema penitenciari; els drets civils i les lluites col·lectives en una societat cada cop més individualista.

Inscriu-te a l'streaming

La Universitat Pompeu Fabra reconeix d’aquesta manera la seva dilatada trajectòria acadèmica i intel·lectual, amb valuoses anàlisis sobre la interrelació entre gènere, raça i classe social, així com la seva militància activa en la defensa dels drets civils, la justícia, la igualtat i la llibertat de les persones, tres anys després de la seva investidura com a doctora honoris causa.

Doctora honoris causa a la UPF

Angela Davis va ser investida doctora honoris causa de la UPF el març del 2021, en una cerimònia en estíming, a causa de la pandèmia, des d’Oakland (Califòrnia). Llavors, Davis ja va mostrar la seva gratitud pel reconeixement en el discurs d’acceptació, alhora que va destacar la interseccionalitat com la clau en l’anàlisi de les discriminacions de gènere: “El gènere no es pot separar de la raça i la classe, hem d'abordar les causes sistèmiques de l'explotació”.

Tània Verge i Linda G. Jones, catedràtica i professora, respectivament, dels departaments de Ciències Polítiques i Socials i d'Humanitats de la UPF, van pronunciar l’elogi de la doctoranda, i Elena Larrauri, catedràtica de Criminologia del Departament de Dret, va ser la seva padrina.

Davis va ser la dissetena personalitat que és investida honoris causa per la UPF, des del primer reconeixement a Desmond Tutu, el curs 1999-2000, i la quarta dona després de Maria João Pires, investida el curs 2018-2019. L’acte va ser seguit per més de mig miler de persones.

Lluitadora pels drets humans i contra la discriminació racial

Angela Y. Davis (Birmingham, Alabama, 1944) és graduada en Estudis de Francès per la Universitat de Brandeis (Massachusetts) i en Filosofia per la Universitat Johann Wolfang Goethe (Frankfurt). Ha dedicat gran part de la seva vida a defensar els drets humans, el feminisme, i a combatre la discriminació racial. És professora emèrita de la Universitat de Califòrnia Santa Cruz.

La seva infància va estar marcada per les Lleis de Jim Crow que privaven la població afroamericana de drets civils i que imposaven la segregació racial als espais públics, com escoles i transport públic, del sud dels Estats Units. Des de petita va ser testimoni de la discriminació al barri on residia, anomenat Colina Dinamita, per l’elevat nombre de cases de famílies afroamericanes que el Ku Klux Klan va dinamitar.

Filla de família activista, va involucrar-se ràpidament en moviments contra la segregació, l’opressió de classe i el patriarcat. A la universitat, es va impregnar dels principis del filòsof Herbert Marcuse i, sobretot, de la idea que l’individu té el dret de rebel·lar-se contra el sistema.

La implicació d’Angela Davis en la lluita pels drets civils va començar durant els anys seixanta, quan es va afiliar a les Panteres Negres i al Partit Comunista als Estats Units, motiu pel qual la van acomiadar com a professora de Filosofia de la Universitat de Califòrnia. Durant els seus primers anys de militància política i intel·lectual va participar en la campanya per millorar les condicions a les presons, especialment aquelles discriminatòries contra la comunitat afroamericana.

Davis va ser acusada d’haver participat en incidents als centres penitenciaris introduint armes a la presó, va ser perseguida per l’FBI i retinguda durant 16 mesos, en un cas pel qual va ser finalment absolta.

Entre les seves publicacions més rellevants hi ha llibres com Mujeres, raza y clase (Akal, 2006); Democracia de la abolición: prisiones, racismo y violencia (Trotta, 2016); la seva Autobiografía (Capitán Swing, 2016); Freedom Is A Constant Struggle: Ferguson, Palestine, and the Foundations of a Movement (Kindle, 2016) i Podem abolir les presons? (Tigre de Paper, 2020).